Preguntes més freqüents

QUÈ ÉS L'ALZHEIMER?

L’Alzheimer és una malaltia cerebral, no contagiosa, progressiva i irreversible, que altera la personalitat i destrueix de forma gradual la memòria d’una persona, igual que les habilitats per aprendre, raonar, fer judicis, comunicar-se i dur a terme activitats quotidianes. Aquestes habilitats es perden com a conseqüència de la mort d’un tipus de cèl·lules del cervell, les neurones.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE LA MALALTIA D'ALZHEIMER?

No resulta senzill donar una llista de símptomes de la malaltia. No obstant, haurem d’estar alerta si algú del nostre entorn incorre en les següents situacions pròpies de la malaltia d’Alzheimer:

  • Oblits o dificultat per recordar informació recent – què s’ha menjat o què s’ha fet durant el dia. Oblits de dates o fets rellevants, el dia de la setmana o l’any en curs.

  • Repetició en bucle del mateix tema o pregunta – on anem demà o qui vindrà de visita.

  • Dificultat per a seguir instruccions, realitzar la comptabilitat domèstica, prendre la seva medicació correctament, cuinar, anar a comprar o vestir-se.

  • Necessitat de comptar amb l’ajuda d’altres persones per fer coses que abans feia sola o necessita molt més temps per fer-les.

  • Dificultat per orientar-se en llocs coneguts – com no saber tornar a casa quan ha sortit a comprar o confondre els llocs on acaba d’estar o en els quals es troba en aquest moment.

  • Confusió amb la identitat de les persones i dificultat per apreciar el pas del temps – com confondre coneguts actuals amb altres del passat.

  • Dificultats per seguir una conversa. Mostra un llenguatge empobrit, sovint amb dificultats per donar nom a objectes quotidians o abandonar una conversa a mitges sense ser conscient.

  • Pèrdua d’objectes personals importants o diners.

  • Alteracions del judici que propiciïn que caigui fàcilment en enganys per part d’altres persones.

  • Alteracions de la cura i la higiene personal i de la llar.

  • Falta d’interès o dificultat per realitzar activitats a què la persona era aficionada.

  • Pèrdua d’interès per la interacció social amb altres persones. Dificultat per interpretar bromes o l’estat d’ànim dels altres.

  • Canvis de personalitat – sovint la persona es torna més desconfiada i fins i tot agressiva, o pot estar deprimida i plorar sense motiu aparent.

  • Nerviosisme en ambients o situacions noves en què la persona té dificultats per controlar-les.

CONSEQÜÈNCIES PRÒPIES DE L'ENVELLIMENT

  • Oblidar ocasionalment les dates assenyalades – aniversaris, activitats programades com ara una visita al metge.

  • Tenir errors ocasionals en les activitats de la vida diària – com per exemple al cuinar- i ser conscient que s’han comès.

  • Necessitar l’ajuda per a la utilització d’aparells nous – mòbil, màquines expenedores o electrodomèstics.

  • Tenir dificultats per trobar una paraula exacta durant una conversa, però ser conscient del que es vol dir.

  • Perdre coses de manera ocasional i ser conscient que el més probable és que les hagi perdut un mateix i, en general, ser capaç de trobar-les.

  • Prendre decisions equivocades ocasionalment.

  • Deixar de fer activitats socials o aficions simplement perquè no vénen de gust o per cansament.

  • Acostumar-se a realitzar activitats d’una manera determinada i sentir-se incòmode amb els canvis.

  • Tornar-se menys tolerant amb els altres o adquirir uns hàbits més solitaris.

  • Sentir-se menys atret per les coses noves o adquirir hàbits de vida molt repetitius.

  • Sentir-se mentalment menys àgil o tenir més dificultat per aprendre coses noves.

HI HA UNA CURA? QUIN ÉS EL TRACTAMENT DE LA MALALTIA D'ALZHEIMER?

No hi ha cap tractament que freni o modifiqui l’evolució de la malaltia. Existeixen medicaments que ajuden a pal·liar temporalment la simptomatologia de la malaltia. Entre els més freqüents hi ha la Rivastigmina (Prometax, Exelon), la Memantina (Ebixa, Axura), el Donepezil (Aricept) i la Galantamina (Reminyl).

SI NO EXISTEIX UNA CURA, PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT EL DIAGNÒSTIC?

Disposar d’un diagnòstic d’Alzheimer permet al propi malalt fer plans de futur i prendre les seves pròpies decisions abans que no pugui fer-ho. El diagnòstic és clau en el maneig i salut de la persona malalta. Una pèrdua de memòria no és necessàriament un diagnòstic de la malaltia. Una visita al neuròleg permetrà excloure la possibilitat que els símptomes tinguin una causa diferent i potencialment tractable. Arribat el cas que es diagnostiqui la malaltia, la persona malalta i els seus cuidadors podran comptar amb les cures i tractaments més adequats a l’hora de millorar transitòriament els símptomes.

QUÈ CAUSA LA MALALTIA D'ALZHEIMER?

Al contrari del que passa amb moltes altres malalties, actualment no coneixem la causa última de la malaltia d’Alzheimer.

A QUI AFECTA MÉS AQUESTA MALALTIA: ALS HOMES O A LES DONES?

No hi ha una inclinació a ser patida més en un sexe o un altre. Si en les estadístiques apareix un major nombre de malaltes es deu principalment al fet que l’esperança de vida de les dones és més gran que la dels homes.

DIFEREIX LA MALALTIA D'ALZHEIMER D'UNA PERSONA A UNA ALTRA?

Sí, la malaltia afecta cada persona de manera diferent. Ni la durada, ni la velocitat del declivi és igual per a tots els malalts. Tot i que hi ha un mateix patró que es repeteix, l’impacte i la simptomatologia depenen de cada persona malalta i per això, cobren especial rellevància la personalitat, les condicions físiques i la situació social de cada malalt. D’aquí que cada família hagi de trobar la seva pròpia manera de conviure amb la malaltia. A més, en algunes persones, l’Alzheimer se suma a altres problemes de salut pre-existents que poden fer més difícil la seva cura. Davant d’aquesta situació, ha de consultar al seu metge perquè li aconselli la millor manera de controlar les dues malalties.

L'ALZHEIMER ÉS HEREDITARI?

En la immensa majoria dels casos d’Alzheimer – el 99% – els gens no són els únics responsables de la malaltia.Per això, tenir un pare o una mare amb la malaltia no implica irremeiablement que els fills tinguem la malaltia. Rarament podem atribuir una causa genètica a l’Alzheimer. De fet, aquesta forma hereditària de la malaltia representa únicament un 1% de tots els casos de malalts d’Alzheimer.

Donada que la pràctica totalitat dels casos d’Alzheimer no són de tipus hereditari, cap dels voluntaris de l’estudi alfa és membre de famílies amb Alzheimer d’aquest tipus d’herència.

QUÈ PUC FER PER REDUIR EL RISC?

Cada vegada tenim més indicis per afirmar que prevenir l’Alzheimer està a les nostres mans. Seguint aquests consells, es calcula que podríem evitar gairebé 1 de cada 3 malalts

  • Has de cuidar el teu cor: sabies que el que és bo per al cor també ho és per al cervell? Fes esport, porta una vida social activa, menja saludablement i posa reptes al teu cervell (jocs de memòria, lectura …) . Són petites coses que poden ser la nostra millor arma per protegir-nos de l’Alzheimer.

  • Pots reduir el risc de tenir Alzheimer canviant teus hàbits. Acaba amb el sedentarisme. Controla la teva tensió arterial. Evita els excessos, el sobrepès i no fumis.

ON ESTARÀ MILLOR EL MALALT? EN LA SEVA LLAR O EN UNA RESIDÈNCIA?

Un diagnòstic precoç permetrà a la persona malalta expressar la seva voluntat sobre això per quan ja li sigui impossible prendre decisions. La persona pot estar a casa sempre que compti amb les cures humans i sanitaris necessaris per al seu benestar, però, a mesura que avança la malaltia, proporcionar aquestes cures es pot tornar cada vegada més complicat.

Hi alternatives i recursos per comptar amb l’ajuda de professionals a l’hora de compartir la tasca del cuidador: centres de dia, habitatges tutelats, residències i ajudes al domicili.

 Optar per una residència d’atenció 24 hores pot ser una alternativa que s’ha de sospesar entre el cuidador principal, la família i el metge, comptant amb la voluntat expressa del malalt. La decisió de portar a la persona malalta a un entorn més protector no és fàcil.

Per al cuidador familiar, prendre aquesta decisió és molt dur i dolorós. Així i tot, ha de prevaler el benestar del malalt i que rebi les millors cures al seu abast. En aquest sentit, una residència pot ser l’opció que millor s’ajusti a les necessitats de tots els implicats.

Fes-te soci o voluntari
La teva ajuda és molt important per lluitar contra l'Alzheimer
Col·labora amb nosaltres